|
L'actitud agressiva dels pares en l'esport amenaça els grans valors del joc i perjudica els nens
El nen pot sentir-se pressionat pel pare i viure l'esport amb tensió | L'objectiu en l'esport infantil ha de ser formatiu, no importa tant guanyar
Vida | 13/01/2011
Maite Gutiérrez
Â
L'ambient a la grada està caldejat. El públic crida, insulta a l'à rbitre, critica les decisions de l'entrenador quan l'equip perd, llança amenaces i malediccions ... Res que no es vegi en qualsevol partit de futbol, només que en aquest cas els jugadors tenen 8 i 9 anys. La trobada es va disputar el mes passat a Sabadell entre dos equips escolars. "Semblava un Barça-Madrid!", Recorda encara amb sorpresa la mare d'un dels nens.
Â
L'actitud de molts adults quan els seus fills salten al terreny de joc és més pròpia d'un seguidor fanà tic, adverteixen professionals de l'esport infantil i juvenil. Es tracta de pares que es queixen contÃnuament i insulten, pressionen en excés els nens perquè guanyin i van a mort amb l'à rbitre i el rival. Lluny de remetre o estancar-se, aquest comportament "és cada vegada més freqüent", indica Carolina Garzo, responsable de l'à rea d'Esport Escolar de la Generalitat. L'esport escolar mou prop de 550.000 alumnes d'entre 6 i 16 anys cada setmana, això sense comptar els que estan federats en clubs esportius, que superen els 300.000. Dins d'aquesta quantitat de població, és normal que sorgeixi algun pare hooligan, però la cosa es complica quan aquesta figura creix. Albert Puig, secretari tècnic de futbol formatiu del FC Barcelona, lamenta que les males actituds d'alguns pares amenacin els "grans valors de l'esport, com l'esforç, la superació personal, la companyonia o la resistència a la frustració". D'aquesta manera, diu, només s'aconsegueix confondre al nen, estressar i que visqui l'esport des d'una òptica negativa, de confrontació.
Â
El problema, segons Puig, és que els adults tenen la imatge de l'esport professional gravada. A les grans lligues, en unes olimpÃades, en un mundial ... l'objectiu principal és clar: guanyar. La selecció espanyola de futbol va ser molt criticada perquè, fins fa no gaire, mai aconseguia passar de quarts de final en un Mundial. I la plata de la selecció de bà squet en els últims Jocs OlÃmpics va saber a poc després d'haver estat campiona del món. “Alguns no comprenen que la finalitat en l'esport infantil és diferent", diu. La victòria queda en un segon pla. “En l'esport infantil i juvenil el valor pedagògic preval, el seu objectiu ha de ser formatiu, que el nen es diverteixi i faci exercici", insisteix Àlex Cerdà , encarregat de l'à rea d'ètica de la Federació Catalana de Futbol (FCF). Per això, Cerdà no entén com hi ha pares que s'enfaden tant i pressionen als seus fills perquè vencin a tota costa. “Si un nen veu que els seus pares criden i insulten en els partits, es sentirà obligat a guanyar per satisfer-los, perquè no s'enfadin, cada partit es convertirà en una experiència negativa i plena de tensió", insisteix.
Â
És en el futbol on s'han detectat més actituds inapropiades, al costat del bà squet i al futbol sala. Des de l'à rea d'Esport Escolar de la Generalitat han dut a terme diverses campanyes per intentar corregir aquests comportaments. Sense molt èxit. “Hem organitzat xerrades a les escoles, s'han publicat fullets amb regles per a pares, fins i tot hem preparar obres de teatre amb la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac) per denunciar les males actituds, però la veritat és que no han funcionat ", reconeix Garzo. Per això ara es plantegen nous abordatges, com el lliurament d'una espècie de "notes esportives", un document que els pares rebrien amb informació sobre els progressos del seu fill en l'esport que practica-si es porta bé, si adquireix els valors adequats ...-. “Aixà les famÃlies s'adonaran de practicar esport va més enllà de jugar un partit els dissabtes i de les victòries", diu Garzo. A la FCF proposen als clubs que lliurin un document als pares en el moment d'inscriure als fills explicant l'origen i els objectius del club, aixà com els valors que defensa i les normes de comportament que tots els socis han de seguir. Una cosa semblant s'ha començat a aplicar aquest curs a les escoles i instituts catalans amb la carta de compromÃs educatiu, una fórmula perquè les famÃlies es sentin vinculades al centre i es comprometin a seguir unes regles.
Â
Garzo advoca també per formar els nens en "joc net" per aixà corregir els pares exaltats. “Si veuen que els seus fills solucionen els conflictes del joc sense alterar massa, no tindran raó per enfadar", opina. A la secció de futbol formatiu del Barça prohibeixen a més que els pares vagin a la meitat dels entrenaments perquè no s'obsessionin i es converteixin en entrenadors a l'ombra, "els pares saben que si no respecten els valors del Barça els farem a ells i als seus fills, el comportament ha de ser exemplar ", diu Puig. La manera com els clubs i les escoles afronten els comportaments incÃvics és fonamental per acabar amb el pare hooligan. Cerdà posa l'exemple d'un club que recentment va vetar l'entrada d'un pare a les seves instal.lacions per agredir un à rbitre. “Els pares han de saber de jugar el millor possible no significa ser el millor i anular el rival", recomana Jaume Cruz, psicòleg de l'esport de la UAB que posa com a exemple de bones prà ctiques a la Masia del Barça. En el camp de joc, doncs, no tot s'hi val.
|
